Alta Fulla   |   Tots els llibres en català   |   Llibres en castellà   |   Distribució   |   Fer una comanda   |   Correu

 

Immaculada Caballé i Pere M. Ibern
El carnestoltes arenyenc al segle XIX

Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ampli recull de cançons carnavalesques. Pròleg de J. M. Pons i Guri.

Pròleg

En tota la meva llarga vida, mai no havia volgut escriure un pròleg. Avui l'únic fet que justifica que, trencant aquest costum, m'hagi atrevit d'acceptar un encàrrec d'aquesta mena, és la bona i ferma amistat amb els autors d'aquest llibre, i també, de ben segur, que l'obra s'hagi anat gestant en bona part a l'entorn de l'Arxiu Històric Fidel Fita.
Imma Caballé i Pere Ibern, en aquest llibre, han fet una tasca molt meritòria, en saber treure profit d'uns fons musicals de l'esmentat arxiu que, fins ara, romanien sense estudiar i només donaven senyal de la seva existència a les pagines dels nostres catàlegs. A això, s'hi ha sumat l'esforç d'un estudi fet molt a fons, amb una informació recollida pacientment i metòdica gràcies a les dades subministrades per aquells qui recordaven les paraules o la tonada de les cançons que s'havien ballat a Arenys de Mar a les acaballes del segle XIX. Ara, per a tot això, que cinquanta anys enrere resultava una tasca relativament fàcil, ha calgut posar a prova unes aptituds i una formació excepcionals, de les quals donen bona mostra els autors. Dins del que encara ha estat possible, Imma Caballé i Pere Ibern han incorporat material no recollit abans i han millorat, amb escreix, el que a començaments d'aquest segle havien iniciat tímidament el folklorista Pere Màrtir Puig i Estapé, en el recull de la lletra, i el musicòleg Xavier Maimí pel que feia a la notació musical.
En el present conjunt de cançons carnavalesques, viscudes dins l'ambient de platxèria popular d'aquelles festes hivernals, n'hi ha que son d'un contingut irrespectuós que a voltes passa de mida. D'alguna d'aquestes cançons, el que això escriu en serva joiosos records de la infància —i d'això ja fa tres quarts de segle—, quan la mare el tenia a la falda i li cantava en to alegroi l'Anneta rustolleta, la Pepeta Maca, el Carrer de Sant Francesc, el jutge que estàs malalt o l'Ai Teressita; en alguns passatges, de cop i volta, la mare substituïa pel taral·leig les frases que la censura maternal tenia per inconveniències pròpies de gent ordinària, o de mataperros, com deien els qui volien donar mostra d'haver respirat els aires antillans. El que la mare que era molt de la crosta, com es deia aleshores de la gent devota no cantava era el Déu vos guard mestre Joan, una cançó el contingut de la qual no vaig conèixer fins a la meva adolescència, car tard o d'hora havia de venir l'escàndol, com així preveuen les sagrades escriptures. Aquelles cançons que hom havia tingut per agosarades, llicencioses i anticlericals, avui ja no fan ni fred ni calor segons el comú concepte moral, i resulten tan innòcues que, emprant un entranyable modisme local, no son ni tu ni vós.
A inicis d'aquest segle, Pere M. Puig va intentar el ressorgiment del ball de cançons, quan encara no feia massa anys que s'havia deixat de celebrar. Però els seus esforços no van reeixir. Enguany, el jovent d'Arenys de Mar, sota l'estímul dels treballs dels autors d'aquest llibre, han reinstaurat el vell costum amb el propòsit de reprendre les danses populars cantades i els nostres carters i places s'han omplert d'animació.
Encara que se centri dins del marc de l'ambient arenyenc del segle XIX, aniria errat qui suposés que l’obra d'en Pere i la Imma només té un interès d'ordre local i, per tant, limitat; el seu profit es general, tant per les noves dades que aporta al folklore català, com pel sentit crític de la interrelació de les cançons d'uns indrets i altres, Durs mútues influències i, fins i tot, les interferències en el cançoner popular d'arreu de Catalunya.

J. M. Pons i Guri
Arxiu Històric Fidel Fita, abril del 1985