Alta Fulla   |   Tots els llibres en català   |   Llibres en castellà   |   Distribució   |   Fer una comanda   |   Correu

 

Joan Amades
Auca dels jocs de la mainada

Facsímil d'un llibre molt poc conegut, del qual s'imprimiren només 360 exemplars en la seva edició original. Il·lustrat amb els 48 quadres de l'auca.

Pròleg

Aquesta auca havia gaudit de gran popularitat entre la mainada, atès el tema, molt adient amb els seus costums. És l'única de les auques catalanes que presenta el protagonista despullat, seguint un corrent artístic que va tendir a figurar els personatges sota la forma d'amorets o infants nus. Aquesta moda artística es impròpia de la imatgeria popular i aquest detall ens porta a creure que aquest document pot haver estat inspirat o copiat d'alguna auca estrangera. Ens decanta també a creure-ho així la manca de diversos jocs molt populars entre nosaltres, en oposició a la presència de diversos d'altres poc comuns i gairebé desconeguts a casa nostra.
La nostra imatgeria popular, especialment les auques, sembla que va rebre influència holandesa i que alguns dels nostres gravats estaven mes o menys inspirats en auques dels Països Baixos. És possible que aquesta auca sigui plagiada o copiada d'una d'holandesa.
El joc es una necessitat física i psicològica sentida àdhuc pels animals. Estudis recents ban comprovat un gran nombre de jocs entre diverses espècies d'animals que, semblantment als de l'home, tendeixen al desenrotllament del cos i a l'adquisició dels coneixements i de l'educació corporal precisa per a la lluita per la vida i per al sosteniment i la perpetuïtat de l'espècie
L'infant, dins el seu estat d'intel·ligència rudimentari, se sent fortament aferrat a la rutina, que es mes pròpia dels estats escassos de cultura que dels mes elevats. El rutinarisme infantil ha fet sobreviure, entre la societat i el min immens dels infants, un cabal copiés de pràctiques, usos i creences convertits en jocs que recorden el costumari de l'home en capes molt reculades i primitives de cultura. L'etnografia ha descobert en els jocs infantils les restes i els fons de diverses cerimònies i usos rituals de les litúrgies primàries. També ban anat a parar a mans dels infants, tornats jocs i convertits en entreteniments, els sistemes oraclers i les arts endevinadores, que en altre temps havien gaudit de prestigi i predicament, patrimoni només dels iniciats i dels escollits. Molts infants, en jugar, s'investeixen del paper de cabdill o de cap de la tribu, es a dir, de rei, i encara així l'anomenen. El sacerdot o bruixot posseïa tots els secrets i les arts de meravella. Temps enllà, màgic, bruixot, sacerdot i rei era tot una cosa i estava vinculat en un mateix personatge que encarnava tot el saber i tota la ciència fins aleshores coneguda. I perquè era savi se'l creia fort, i perquè era fort i savi se'l feia rei.
L'estudi acurat i aprofundit dels jocs de la mainada i el seu costumari pot revelar a la ciència la subsistència encara de nombrosos elements mítics, màgics, jurídics i socials que recorden moments molt reculats de la civilització.